Els castellers

L'altre dia a la classe de català vam fer unes activitats sobre els castellers,no vaig poder fer-ho el divendres perquè no em va donar temps així que ho faig avui. Vam aprendre les posicions del castellers, que es celebren a Barcelona,Vilafranca del Penedès,Sabadell,Garraf... i sobretot la música que per cert és una mica rallant.

Exercicis

Exercici 12 :

Pierrre Deffonotaines :va ser un geògraf francès que va relacionar la geografia amb l'antropologia cultural, va ser l'autor, d'una Geografia Universal i d'el home i la seva casa, va col·laborar amb l'enciclopèdia La Pléyade. PierreVilar: ( Frontignan, França 1906 - Saint-Palais 2003 ) fou un historiador i professor universitari francès. Està considerat una de les màximes autoritats en l'estudi de la Història de Catalunya, tant del període de l'Antic Règim com de l'Edat Contemporània. Quim Monzó : (Barcelona,1952) és ecriptor , traductor i periodista en català ( escriu una columna diaria a La Vanguardia)

Exercic13 :

El sofregit és una salsa feta a base de verdures, principalment tomàquet i ceba, molt utilitzat en la gastronomia catalana com a base per a altres plats.

Ingredients :
2 cebes
½ kg. de tomàquets
2 alls
Oli d'oliva

La picada consiteix en ametlles torrades, avellanes, pinyons, nous, pa torrat, julivert, all, caldo i sal. En un morter triturem els alls pelats fins a formar una pasta. Després afegim el julivert picat, les ametlles picades, els pinyons, les avellanes y les nous. Un cop estigui tot ben barrejat i afegim una mica de pa torrat i una mica de caldo

Ingredients : atmetlles,avellanes,pinyons,nous,pa,julivert,all,caldo i sal

Exercici 14

Libre del Coq ( no trobo cap informació sobre aquest llibre)

Autor:

Títol complet:

Any de publicació :

Aprenent de detectiu

Aprenent de detectiu està escrit per Jaume Macià,
el llibre parla d'un noi anomenat Ricart un jove professor universitari que un dia mentre estava al lavabo li apareix un llibre a la banyera , no sabia qui li havia deixat però la finestra estava oberta.
Va mirar el llibre,era una mica estrany perquè no entenia l'idioma , estava intrigat en saber de que parlava aquell llibre, va anar a la biblioteca a veure si el bibliotecari sabia alguna cosa sobre aquell llibre,però no li diu que vagi a la universitat que allà hi ha un professor molt bo de filologia i segur que ho sabria. Va arribar a la universitat allà era, es deia Joan Amat ,li va saber esbrinar que va ser escrit per un mallorquí Ramon Llull escrit en àrab.
Al cap de dues setmanes el truca per quedar i parlar sobre el llibre,
els dos es passen tot el llibre intentant esbrinar que era aquell llibre i qui l'havia escrit,van a un monestir de l'Estany i un home lis explica una història sobre que va passar fa anys a aquell indret relacionat amb el llibre.
Al saber més coses queden en trucar-se dintre d'uns dies, en Ricart veu que els dies passen però no el truca i es preocupa, al dia li arriba una carta de en professor Amat dient que s'ha anat a Tunis
perquè un amic seu de fa molts anys que es coneixen de la facultat li havia dit que l'anés a veure ja que ell també sabia coses sobre el llibre, en Ricart primer va pensar que ni boig aniria allà,
es va anar de vacances a Areu un poble, no va poder aguantar i va acabant agafant un avió i anar-se'n
a Tunis a ajudar al seu amic, al anar allà el Amat li va dir que estava preocupat perquè en el dies que portava allà no havia vist al seu amic,estava desaparegut, així que van decidir anar a la policia que lis va dir que havia mort fa dos dies. Al saber aquella noticia decideixen tornar-se a Barcelona.
Arriben a la conclusió de que persona que sap alguna cosa del llibre acaba amb algun problema o mort,al arribar a Barcelona parlen amb un inspector,però no els serveix de res perquè ja no volen sabe res del llibre i creuen que ha sigut una pèrdua de temps.
Aquest llibre m'ha semblar una mica avorrit, resumint que no m'ha agradat gaire però en el fons està be,es d'intriga i crec que es per passar una estona llegint. Vaig tardar en llegir-ho un mes degut a que no tenia molt de temps ,li poso un 6 de nota.

Les llengües d'Europa

Es difícil dir quantes llengües es parlen en tot el món.
En el continent europeu hi han llengües que s'havien deixat de parlar i que en els ultims temps s'han tornat a parlar.
Avui esciure sobre les llengües parlades a Itàlia,França i Espanya.
La llengua oficial d'Itàlia és l'italià, una estandardització del toscà, llengua descendent del llatí. Els grups minoritaris són petits, essent el major d'aquests el de parla alemanya al sud del Tirol (segons el cens de 1991, la població es troba composta per 287.503 persones de parla alemanya i només 116.914 de parla italiana) i els eslovens al voltant de Trieste. Altres grups minoritaris amb idiomes parcialment oficials inclouen la minoria de parla francesa a la regió de la Vall d'Aosta; els sards, el català, el friülès i el ladí en les muntanyes dolomites, essent tots idiomes romanços.
Per un altre banda a França la llengua oficial és el francès, provinent del francià, variant lingüística parlada a l'Illa de França,l'article 2 de la Constitució francesa de 1958 diu textualment que Le français est la langue de la République, és a dir, només es reconeix el francès com a única llengua oficial de la República francesa.avui en dia encara es parlen a França amb més o menys implantació en els seus dominis lingüístics: el català, el bretó, el cors, l'occità, el basc i l'alsacià. Només s'ha permès l'ensenyament d'alguna d'aquestes llengües (com el català) com a segona llengua estrangera optativa a l'escola pública.
A Espanya el castellà és la llengua oficial de tot l'Estat. La Constitució reconeix alhora l'oficialitat de la resta de llengües de l'Estat a les comunitats autònomes d'acord amb allò establert als seus respectius Estatuts d'Autonomia.Les llengües cooficials a les comunitats autònomes d'acord amb els seus respectius Estatuts són:
-El català a Catalunya, les Illes Balears i al País Valencià, on té la denominació legal de valencià.
-El basc o èuscar (euskara) al País Basc (Euskadi) i les zones bascòfones de Navarra (Nafarroa).
-El gallec (galego) a Galícia (Galicia/Galiza).
-L'aranès, a la Vall d'Aran, a Catalunya.
-L'asturià o bable també té un règim de protecció al Principat d'Astúries.
Altres llengües autòctones, però sense cap reconeixement oficial són:
-Berber (Melilla)
-Àrab (Ceuta)
-Portuguès (Olivença, Extremadura)